Uns dels nostres pilars fonamentals és la diversitat, és així que per a donar més sentit als recursos educatius que hi trobem, fem una justificació d'ella i un marc de referència.
Justificació
La nostra societat és global i diversa i per tant les escoles actuals són fidel reflex d'aquesta diversitat. La diversitat requereix una acció educativa que done resposta a aquestes necessitats derivades de factors personals, socioculturals, estils d'aprenentatge, etc., per afavorir els principis d'equitat i d’inclusió.
Des de la LOE (Llei Orgànica d’Educació) de l’any 2006, així com a totes les lleis sobre educació posteriors, s'estableix com a principi fonamental l’atenció a la diversitat, la qual haurà de regir tot l'ensenyament bàsic, amb l'objectiu de proporcionar a l'alumnat una educació adequada a les seves característiques i necessitats.
L'escola, per tant, té el deure de fomentar aquests valors per reduir les desigualtats i diferències i formar persones aptes per a conviure en societat.
Autors com Cela i Cols (1997, cit. Per Jiménez i Vila , 1999 ), ens ajuden a distingir tres aspectes que generen la diversitat en l'alumnat:
-
Aspecte social: diferències relacionades amb la procedència cultural i geogràfica, la tipologia familiar, el nivell socioeconòmic, etc.
-
Aspectes personals o físics : diferències sobre el sexe, el gènere, etc.
-
Aspectes psicològics relacionats amb el procés d'ensenyament / aprenentatge: relacionats amb els estils d'aprenentatge, capacitats, ritme de treball, interessos, motivacions i relacions afectives
Les diferències individuals a l’hora d’aprendre són una qualitat inherent a l’ésser humà, però a aquestes diferències s’uneixen unes altres que l’educació ha de tractar. És en les primeres etapes educatives (Infantil i Primària) on més es pot incidir per pal·liar dificultats d’aprenentatge i compensar deficiències.
Per tot això hem creat aquesta pàgina web, perquè sabem que els infants són diferents i cadascun d’ells té diferents capacitats, motivacions, situacions socials etc.. Aleshores, com a futurs docents volem contribuir amb els recursos aportats a atendre aquestes diferències amb la finalitat d’aconseguir una societat més justa mitjançant una educació inclusiva que fomente a les aules valors com l’empatia; l’amor; la solidaritat i la companyonia.
Marc de referència
En este apartat volem esmentar aquells autors/es que han influït en la nostra manera de treballar i de plantejar els recursos educatius de la web.
La nostra referència més important són els principis pedagògics aportats per Freinet i que resumiríem en els següents punts:
-
El poder transformador de l’educació
-
Cal partir dels interessos dels xiquets i les xiquetes
-
Els alumnes construeixen els seus coneixements
-
Obrir l’escola a la vida
-
El treball cooperatiu
-
La vinculació amb el medi
-
L’expressió lliure
-
Educar per a preparar-se per a la vida
-
Observació i experimentació
-
Algunes de les tècniques de Freinet que hem adoptat són: l’estudi del medi, el càlcul viu, els tallers i la correspondència.
Volem esmentar també a Rosa Sensat com a exemple de pedagoga i mestra vinculada a l’educació pública i que sempre va defendre una forma d’ensenyar pròxima a la natura i l’experimentació amb una forma renovada d’ensenyar les ciències. D’ella hem adoptat també la seua reivindicació feminista, clar exemple del seu interès per treballar per una societat més justa i amb menys desigualtats.
Altres autors dels que hem adoptat aportacions són: Gianni Rodari per la importància que dóna a la fantasia i la creativitat de les persones, i en especial a la necessitat de fomentar-les (i no ofegar-les) a les escoles; i el matemàtic Fernando Corbalán, per ensenyar-nos com a través de les rutes matemàtiques podem mostrar la cara pràctica d’esta ciència des de l’observació a l’entorn més pròxim als xiquets i les xiquetes.
Estos quatre referents són, potser, els que més han influenciat alhora de crear els recursos plantejats en la web. No obstant això, en cadascuna de les activitats proposades es pot consultar la bibliografia que hem consultat, sense la qual no haguérem pogut desenvolupar-les.
